El setembre de 1936 un grup de revolucionaris, en l’efervescència bèl·lica característica d’aquelles dates, van creure que tirar dalt-a-baix les campanes de l’església de Sant Romà de Miànigues apropava una mica més el proletariat a la seva llibertat. Dissortadament, després de la guerra el proletariat encara era més lluny de la seva fita i a l’església de Sant Romà una llanta de camió substituïa amb languidesa l’antic repic de les campanes de bronze.

Vuitanta anys després, veïns i veïnes del poble junt amb membres del Projecte Sonora han promogut la iniciativa de restablir la campana a l’església. Val a dir que la idea ha comptat amb el suport del Bisbat de Girona, l’Ajuntament de Porqueres, les aportacions d’alguns veïns i les col·lectes del dia de Sant Llop d’alguns anys, que han aconseguit el finançament necessari per construir-la i instal·lar-la dalt del campanar.

A aquest projecte de reposició s’hi ha sumat un projecte participatiu per tal d’escollir un nou nom per a la campana, que d’entre 16 propostes va escollir: Maritresa. Amb l’elecció d’aquest nom s’ha volgut fer un reconeixement simbòlic a totes les persones que en un moment o altre han estat col·laboradores en el manteniment de l’església de Sant Romà. Dones com la Maria Teresa Tor, la Nuri Guàrdia i l’Anita Riera, i en anys reculats les germanes Carme i Quimeta Teixidor.

Per tal de deixar constància de la història i la reposició de la campana Maritresa i com a punt final del projecte, es va editar una publicació en que s’explica la història de la campana, així com també es fa un repàs de la història de Miàngues i del patrimoni de l’església de Sant Romà.