El setembre de 1936 un grup de revolucionaris, en l’efervescència bèl·lica característica d’aquelles dates, van creure que tirar daltabaix les campanes de l’església de Sant Romà de Miànigues apropava una mica més el proletariat a la seva llibertat. Dissortadament, després de la guerra el proletariat encara era més lluny de la seva fita i a l’església de Sant Romà una llanta de camió substituïa amb languidesa l’antic repic de les campanes de bronze.

Vuitanta anys després, veïns i veïnes del poble junt amb membres del Projecte Sonora van promoure el restabliment de la campana a l’església. Val a dir que la idea va comptar amb el suport del Bisbat de Girona, l’Ajuntament de Porqueres, les aportacions d’alguns veïns i les col·lectes del dia de Sant Llop d’alguns anys, que van aconseguir el finançament necessari per construir-la i instal·lar-la dalt del campanar.

A aquest projecte de reposició s’hi va sumar un projecte participatiu per tal d’escollir un nou nom per a la campana. Entre 16 propostes, va sortir Maritresa. Amb l’elecció d’aquest nom es va voler fer un reconeixement simbòlic a totes les persones que en un moment o altre han estat col·laboradores en el manteniment de l’església de Sant Romà. Dones com la Maria Teresa Tor, la Nuri Guàrdia i l’Anita Riera i, en anys anteriors, les germanes Carme i Quimeta Teixidor.

Per tal de deixar constància de la història i la reposició de la campana Maritresa i com a punt final del projecte, es va editar una publicació en què s’explica la història de la campana,i es repassa la història de Miàngues i del patrimoni de l’església de Sant Romà.