Tal com vam fer el 2013 i el 2014, el primer diumenge de setembre, que aquest any era dia 6, vam organitzar la Festa de Sant Llop de Miànigues amb alguns veïns del poble i l’Ajuntament de Porqueres.
En aquesta ocasió, però, l’inici no el va marcar l’Ofici Solemne a l’Església de Sant Romà de Miànigues amb un concert de la coral Les Estunes del Centre Cívic de Porqueres, sinó una de les novetats: el primer Torneig de Petanca popular. Després de l’ofici hi va haver l’audició de sardanes a càrrec de la Cobla Bisbal Jove i un vermut per a tothom.
Les activitats de la tarda van arrancar amb una de les novetats més destacades: la I Cronoescalada biciclista, en la qual els participants fan en bicicleta la pujada de Miànigues: un recorregut de 149 metres amb un desnivell del 14,6% de mitjana. És una prova lúdica i esportiva oberta a tothom a partir de 16 anys, en què s’atorguen diferents premis. Els guanyadors d’aquesta edició van ser:
– Premi Mario Cipollini, al més ràpid: Abel Clavero (22”59)
– Premi Nani Pinarello, al més lent: La mort friki
– Premi Perico Delgado, a la millor vestimenta: Eloi Batllori
– Premi Bianchi, a la bicicleta més retro: Galderic Santmartí
Tot seguit va tenir lloc un espectacle de màgia familiar a càrrec del mag Mario, que va captivar als nombrosos nens que hi van assistir.
I va arribar el moment de les actuacions musicals. Primer va ser el torn de Núria Graham, que acompanyada de Jordi Casadesús i Aleix Bou, va presentar els temes del seu darrer disc fins el moment, Bird Eyes (El Segell del Primavera, 2015), davant d’un públic eclèctic. Com a anècdota cal destacar que arrel d’aquesta actuació, Graham va decidir titular Miànigues a una cançó que estava composant en aquells moments, i que va publicar l’any següent a l’àlbum In the Cave (El Segell del Primavera).
Per últim, Joan Garriga i Carles Belda van tancar la Festa de Sant Llop amb una actuació de més de dues hores davant d’un públic entregat. En un ambient festiu i alegre, els acordions diatònics de Garriga (Dusminguet, La Troba Kung-Fú) i Belda (Pomada, Belda i el Conjunt Badabadoc) van sonar a l’era de Miàngiues, amb un extens repertori format tant per cançons populars com pròpies, en una trobada amb molta improvisació, festa i alegria.
Per Sant Llop, oli pel tot!
