Conjuntament amb el Foment de la Sardana de Banyoles vam organitzar aquest espectacle ideat especialment com a homenatge al mestre Manel Saderra, ja que el 2008 se celebrava el centenari del seu naixement.

S de Saderra va tenir lloc el divendres 17 d’octubre de 2008, a les dotze de la nit, al Recinte de Barraques de Banyoles, en el marc de les Festes de Sant Martirià, i hi van participar Guillamino, Linn Youki i la cobla La Bisbal Jove amb l’espectacle Música de Ball, i el jove Dj banyolí Drome. La idea va sorgir del desig d’apropar la sardana a les noves generacions de músics i a un públic jove que escolta música moderna.

L’homenatge es va dividir en dues parts: Música de Ball i Drome. Encapçalats per Guillamino, els grups Linn Youki i la cobla La Bisbal Jove, Música de Ball va jugar amb els ritmes, els sons i les melodies de la sardana i les van integrar en estils com el rock, el freejazz o fins i tot el hiphop instrumental.

El jove banyolí Drome també va idear una proposta per aquesta ocasió, i va realitzar una deconstrucció de les obres més emblemàtiques del mestre, procedint a una posterior reestructuració i fusió de patrons i ritmes de l’electrònica i la sardana, aconseguint un curiós directe carregat de sampling i síntesi.

Manuel Saderra i Puigferrer (Tortellà, 21 de juliol de 1908 – Porqueres, 7 de març de 2000) va ser un músic i compositor de sardanes, i un gran innovador del gènere. Va actuar com a trompeta a La Principal de Girona i l’any 1959 fundà la coral Agrupació Polifònica de Banyoles.

Com a compositor, va sorprendre l’ambient sardanista i musical per la seva força innovadora amb estil molt personal i peculiar, cosa que li va valer dures crítiques per una part del públic sardanista. Aquestes crítiques s’ofegaren definitivament quan estrenà la sardana Somni, la sardana que al llarg de la seva vida li prodigà més popularitat.

Autor de més noranta sardanes a mig camí entre el registre culte i el popular, amb el pas dels anys les seves estrenes eren cada vegada més esperades i celebrades. Al llarg de la seva vida obtingué els màxims guardons: Creu de Sant Jordi (atorgat per la Generalitat de Catalunya), Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (lliurat per la Fundació Jaume I) i la Medalla al Mèrit Musical (la primera, concedida per l’Obra del Ballet Popular).